La directora Kelly Reichardt és poc menys que desconeguda al nostre país. El moderat èxit (gestat sobretot en festivals) de les seves anteriors Wendy & Lucy (2008) i Old Joy (2006) l’havien desterrat de l’oblit tot i que cap d’elles ha estat estrenada comercialment a Espanya. Sembla que la seva última obra, Meek’s Cutoff desgraciadament no serà cap excepció i continua sense estar prevista la seva estrena a la península. Tot i que Reichardt passa per ser una de les realitzadores més importants del cinema independent actual i que ha comptat amb una actriu com Michelle Williams (Brockeback Mountain) en el repartiment Meek’s Cutoff no trobarà l’espai que es mereix a les sales catalanes.
I és una llàstima, perquè Meek’s Cutoff és una mirada diferent, reflexiva sobre un gènere, el western, que en els darrers anys s’ha anat reinventant a sí mateix i que tot i els clichés i tòpics segueix sent un gènere a descobrir. Reichardt decideix adaptar en aquest cas un cas real que acabà en tragèdia, la coneguda com “Caravana d’Oregon” formada per 200 carretes que van portar a nous colonitzadors cap a terres septreptionals del mitjà oesta americà i que foren abandonades a la seva sort pel guia. Basant-se en missives i diaris d’algunes d’aquestes colones, Meek’s Cutoff arranca precisament quan la caravana s’adona de la seva desgràcia, deixats anar de la mà de Déu al mig del desert. El panorama no pot ser més desolador, un dels aventurers grava en un tronc la paraula “lost” en una soca d’arbre enmig del no res. Davant de la impotència i la falta d’idees dels patriarques de cada una de les tres famílies que viatgen conjuntament, les dones decideixen tirar pel dret i prendre elles soles les decisions que creuen més adequades per a la salvació de la caravana.
La mirada de Reichardt a través de l’objectiu és de gran potència, capaç de convertir l’inhòspit paisatge en el marc asfixiant que embolcalla el sèquit de colons. El paisatge agafa tons terrorífics i es converteix en un enemic capaç de mostrar-se infinitament despietat. L’ull de Reichardt ens deixa entreveure també una important influència pictòrica d’artistes com Vermeer o Millet. La importància que pren el paissatge en quant a entorn hostil i la seva confrontació principalment amb Emily, la jove muller que pren les regnes de la situació són dues de les temàtiques principals que aborda el film, però també ho és l’adaptació del ser al seu entorn, fet que es demostra en la figura del nadiu que la caravana captura per a que els ajudi a arribar a terres més fèrtils. Emily sembla ser l’única persona amb la sensibilitat suficient per apropar-se espiritualment a una persona integrada en el seu medi però que alhora sofreix el fet de quedar-se fora de la societat destinada a dominar el que era el seu medi natural.
